SUPERNA

Neix la revista Superna. El primer número està dedicat a Bartomeu Fiol i Salvador Galmés. A més, podem trobar poesies, en edició bilingüe, de Paul Verlaine, Philippe Jaccottet, Alda Nerini, Daviden Rondoni, Marina Tsvetàieva, Maria Graciete Besse, Jenen Selçuk, Badia Kashgari, Freke Räiä i Àngel Terron. Entre els traductors podem trobar a Mª Antònia Perelló, Antoni Clapés, J.C. Alorda, Lucia Pietrelli, Pau Vadell, Laia Martínez, Mª Rosa Llabrés, Macià Catalán, Albert Herranz.
En les seves pròpies paraules:
"Neix Superna. Com qualsevol criatura irromp amb una mescla de fragilitat i d’energia. Superna  vol intentar esser sobretot una plagueta dedicada a traduccions. Sense excloure altres paisatges literaris i de pensament. Neix perquè entre nosaltres hi ha hagut una tradició d’amor a les paraules que cal valorar. Volem aprendre d’ella i continuar-la amb modèstia i il·lusió.

De manera espceial, Ponent i S’Esclop, que de la mà generosa de Llorenç Vidal I Joan Fullana tan fonda petjada ha deixat entre nosaltres. Volem agafar una mica la seva torxa, seguir omplint un poc l’espai que il·luminava S’Esclop amb traduccions de veus tan enyorades com la de Maties Tugores.

Superna  és un topònim que dóna nom a una precisa vall de Puigpunyent. Una vall recreada per Salvador Galmés a la nararció Entre dos mons. A més a més, Bartomeu Fiol va escriure, inspirat en el mateix topònim, un poema emblemàtic Tu que has paladejat Superna dedicat a Rafel Jaume de la llibreria Cavall Verd. Va conpeixer aquest topònim gràcies a ell. També entre nosaltres, Àngel Terron, esmenta en els seus Sons nets, “la vall superna”.

D’altra banda, la plagueta vol prestar especial atenció  a la labor traductora. Traduir no sols ens permet conèixer altres veus d’altres llengües sinó que a la vegada permet que la nostra llengua viatgi vers els indrets de procedència.

Traduir és triar, enyorar el sentit primigeni dels mots, llegir la fondària dels mots, traçar caminois inacabables de sentits. Amb l’intent de traduir volem obrir-nos al món, esterrossar les altres literatures per sembrar-les dels nostres verbs vincladissos, dels nostres adjectius acostumats a la resistència.

Traduir és pensar. I la tasca dels pensadors, aquells que ponderen, pensen, reflexionen sobre el que és i el que no és, sobre el que cal esperar o no, sempre hi tendrà cabuda. Així com hi ha llenguatge, hi ha la filosofia del llenguatge, així com hi ha poesia, hi ha filosofia de la poesia mateixa, així com hi ha traducció hi ha la filosofia de la traducció. No només cal fer, cal pensar sobre el que feim.

Superna pretén, en definitiva, des del respecte i la llibertat, ser una eina oberta a tots."